Déu és comunió, Déu és amor
Després de cloure la cinquantena pasqual amb la Pentecosta, que ens recorda i actualitza la vinguda de l’Esperit Sant, avui som convidats a contemplar la comunió entre el Pare el Fill i l’Esperit Sant. Déu que és comunitat (de persones) Déu que és comunicació (entre elles), Déu que és comunió. Tres paraules que ajuden a sentir Déu molt nostre, molt com nosaltres. La vida de Déu és com la nostra vida i en ella necessitem comunicar-nos, no estem fets per estar sols, per viure aïllats els uns dels altres, ens necessitem, necessitem viure en comunió: això ens fa feliços i omple el nostre cor. Déu és comunió, comunitat, comunicació. Nosaltres, també en això, som imatge de Déu.
La festa de la
Racó de la Paraula
L’ Assumpció de Maria culmina la seva fidelitat total al Senyor al llarg de la seva vida.
I què vol dir FIAR-SE DEL SENYOR?
. Viure amb serenor cada instant del dia sense temença ni cap mena de por
. Acollir els fets que m’arriben, sabent-hi llegir la providència de Déu
. Aprendre a llegir, viure i agrair tot allò de bo que m’arriba i que m’és donat sense cap mèrit meu.
. Saber-me portat de la mà per Déu més enllà de la dificultat aparent o real del que tinc al davant.
. Confiar en el Senyor, sense menystenir el saber humà, l’avenç de la ciència i la tècnica, el treball ben fet de tants professionals que cerquen millorar la vida, la saluti el benestar de la persona
. Fer rendir els talents que el Senyor m’ha donat, esforçar-me i lluitar i fer costat als qui treballen pe a un creixement personal i comunitari
. Interioritzar la paraula de Déu i traduir-la en Bona notícia per a mi.
. Obrir el cor al Senyor cada dia en llevar-me i dir-li: Faci’s la teva voluntat
. Tancar els ulls en pau en anar-me’n a dormir, agraït i segur que el Senyor vetlla el meu son.
Contemplar i guardar en el cor, com Maria, tot allò que sóc capaç de fer, que em dóna goig de viure també el que em fa patir, no com a mèrit meu, sinó sabent-me instrument del Senyor, portat per la seva força i empès pel seu Esperit
. Viure el Magníficat: ser lloança del Senyor, reconèixer la meva petitesa, adonar-me de les meravelles que obra en mi, descobrir el seu amor a cada moment, la seva estima pels humils i els pobres i la seva fidelitat per sempre.
Vaja, fiar-se del Senyor, és una manera de viure que no s’acaba en mi mateix, sinó que és expressió i acompliment del sentir-me i ser fill de Déu que m’estima!
Assumpció de la M. de Déu