Racó de la Paraula

Racó de la Paraula

EL DEURE D’ANUNCIAR LA PARAULA
Publicat al Diumenge, 8 de maig de 2022

La nostra paraula ha de ser per a tothom. Pensem sovint que l’adrecem als més propers, els primers que l’han de rebre, però no podem fer-la exclusiva de ningú ja que el Senyor desvetlla el cor de qui vol i quan vol. Obertura, per tant, és el que ens cal. Fer-nos ressò de l’evangeli i no de les nostres manies religioses. Parlar després de pregar o fer de la paraula pregària. Confiar en que el Senyor desvetlla l’oïda i el cor dels qui, a vegades nosaltres creiem sords o poc atents a la paraula … deixant-nos conduir pel qui és de veritat el Bon Pastor, per la seva paraula, pel seu estil de vida, per la seva confiança en el Pare.. Tant de bo!

EL SOFRIMENT, LA CONFIANÇA, EL PRIVILEGI
Publicat al Diumenge, 17 d'octubre de 2021

El sofriment que ens porta sovint la vida a través del que vivim, del que compartim amb els altres, d’allò que ennuvola el nostre horitzó i de retop ens afecta també a nosaltres.
La confiança que ens cal mantenir viva si no volem que la nostra fe sigui estèril (acostem-nos confiadament, al tron de la gràcia de Déu).
El privilegi de seure a la seva dreta. Allò que tots més o menys obertament busquem i que veladament enyorem i voldríem obtenir: el favor de Déu que ens fes la vida fàcil, que ens estalviés el sofriment i que visquéssim plàcidament sense res que ens fes patir fins arribar a viure en Déu per sempre.
Més o menys aquest podria ser el nostre ideari profund i que, sense massa perfídia, volguéssim aconseguir. Però

llegir més »
TANT DE BO
Publicat al Diumenge, 26 de setembre de 2021

Tant de bo que tot el poble de Déu tingués el do de profecia i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit. (Nb 11,29)
Tant de bo que fóssim cada un de nosaltres més oberts i acollidors, no tan egoistes i creguts de fer-ho millor que els altres, de que hi ha qui no s’ho mereix…
Tant de bo que deixéssim actuar sempre l’Esperit en nosaltres perquè ens afaiçonés a la seva manera i ens féssim dòcils als seus dons.
Tant de bo que descobríssim l’Esperit actuant en els altres en tot allò que inspira bondat, misericòrdia, generositat i perdó.
Tant de bo que no ens creguéssim que està reservat a nosaltres el fer, el prendre iniciativa, l’anunci profètic que fa parlar des de la mirada de Déu i acollíssim com a

llegir més »
OBRE’T
Publicat al Diumenge, 5 de setembre de 2021

L’ evangeli ens convida a obrir-nos: “ obre’t” . No només l’oïda, sinó la ment i el cor. Obrir-me a sentir els crits d’angoixa del germà i a acollir amb tendresa i comprensió el qui sofreix. Obre’t, obrim-nos. Confien a Jesús la guarició d’aquest home mitjançant la imposició de mans però ell va més enllà de la imposició de mans: el toca, li posa els dits a les orelles i li tocà la llengua (el contacte físic, necessari quan ens allunyem de l’altre) i aixeca els ulls al cel (la confiança en el Pare) L’ “obre’t” de Jesús ens convida a acollir la salvació de Déu que Jesús ens porta i, si l’hem acollida, a fer-la més viva i més present en la nostra vida. Ens porta a obrir-nos a la confiança

llegir més »
EL MAGNIFICAT
Publicat al Diumenge, 15 d'agost de 2021

Fixem-nos en el marc en que Maria recita el Magníficat: és en la visita que fa a la seva cosina Elisabet, després de saludar-la i de compartir en el seu interior l’alegria de la trobada, l’agraïment i el reconèixer-la com a Mare del Senyor, just estrenada en aquest títol, per això Elisabet la proclama Beneïda (a l’estil del càntic de Dèbora que trobem en el llibre de Judit, 5 ) beneïda entre totes les dones i beneït el que naixerà d’ella. I Maria respon i hi correspon amb el Magníficat.
El Magníficat és una cant de lloança al Senyor, és un poema – pregària de fe profunda i de reconeixement de l’obra del Senyor, fruit de copsar la grandesa de Déu i la petitesa nostra, que ens fa grans gràcies a l’acció

llegir més »
EL CANSAMENT QUE PORTA AL DESÀNIM
Publicat al Dissabte, 7 d'agost de 2021

El relat d’Elies que cansat de caminar, es queixa al Senyor i desitja la mort, em fa pensar en els que, com ell, senten un fort cansament que porta al desànim, fins al punt, a vegades, de tirar la tovallola, deixar-se anar o desitjar acabar el camí de la vida. I és que, si no hem viscut situacions que ens porten preocupació, temença, inquietud, si tot ens va prou bé, és difícil fer-se càrrec del que viu el qui està al límit. Perquè, és veritat, i ha persones, i moments de la vida que el cansament ens porta al desànim … En aquestes situacions però, Déu ens diu, com deia a Elies: Aixeca’t i menja. Aixecar-se del desànim, enfrontar la realitat, lluitar amb fermesa per sobrepassar-la i

llegir més »