Racó de la Paraula

Racó de la Paraula

OBRE’T
Publicat al Diumenge, 5 de setembre de 2021

L’ evangeli ens convida a obrir-nos: “ obre’t” . No només l’oïda, sinó la ment i el cor. Obrir-me a sentir els crits d’angoixa del germà i a acollir amb tendresa i comprensió el qui sofreix. Obre’t, obrim-nos. Confien a Jesús la guarició d’aquest home mitjançant la imposició de mans però ell va més enllà de la imposició de mans: el toca, li posa els dits a les orelles i li tocà la llengua (el contacte físic, necessari quan ens allunyem de l’altre) i aixeca els ulls al cel (la confiança en el Pare) L’ “obre’t” de Jesús ens convida a acollir la salvació de Déu que Jesús ens porta i, si l’hem acollida, a fer-la més viva i més present en la nostra vida. Ens porta a obrir-nos a la confiança

llegir més »
EL MAGNIFICAT
Publicat al Diumenge, 15 d'agost de 2021

Fixem-nos en el marc en que Maria recita el Magníficat: és en la visita que fa a la seva cosina Elisabet, després de saludar-la i de compartir en el seu interior l’alegria de la trobada, l’agraïment i el reconèixer-la com a Mare del Senyor, just estrenada en aquest títol, per això Elisabet la proclama Beneïda (a l’estil del càntic de Dèbora que trobem en el llibre de Judit, 5 ) beneïda entre totes les dones i beneït el que naixerà d’ella. I Maria respon i hi correspon amb el Magníficat.
El Magníficat és una cant de lloança al Senyor, és un poema – pregària de fe profunda i de reconeixement de l’obra del Senyor, fruit de copsar la grandesa de Déu i la petitesa nostra, que ens fa grans gràcies a l’acció

llegir més »
EL CANSAMENT QUE PORTA AL DESÀNIM
Publicat al Dissabte, 7 d'agost de 2021

El relat d’Elies que cansat de caminar, es queixa al Senyor i desitja la mort, em fa pensar en els que, com ell, senten un fort cansament que porta al desànim, fins al punt, a vegades, de tirar la tovallola, deixar-se anar o desitjar acabar el camí de la vida. I és que, si no hem viscut situacions que ens porten preocupació, temença, inquietud, si tot ens va prou bé, és difícil fer-se càrrec del que viu el qui està al límit. Perquè, és veritat, i ha persones, i moments de la vida que el cansament ens porta al desànim … En aquestes situacions però, Déu ens diu, com deia a Elies: Aixeca’t i menja. Aixecar-se del desànim, enfrontar la realitat, lluitar amb fermesa per sobrepassar-la i

llegir més »
L’ALIMENT DE VIDA
Publicat al Diumenge, 1 d'agost de 2021

L’evangeli ens convida a triar. La materialitat o el transcendent. Buscar un Jesús que ens atipa i ens fa passar la gana o descobrir que ens pot donar un aliment que nodreix l’esperit. El Jesús de la resposta immediata o el Jesús que em convida a pensar i a trobar, jo mateix, el tresor amagat en el camp. Un Jesús que, miraculosament, ens concedeix allò que li demanem o un Jesús que ens dona força per acollir el que ens arriba i entendre que, encara que ens faci patir, ens pot fer créixer i ser en bé nostre. Treballar per tenir més o esforçar-nos per ser més: persones, germans, comunicadors de vida, factors de comunió, pacificadors o portadors de pau, apòstols de la veritat, la senzillesa, l’honestedat… Més preocupats pel

llegir més »
SER O FER DE…
Publicat al Diumenge, 11 de juliol de 2021

«Jo no soc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo soc pastor, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Ves a profetitzar a Israel, el meu poble” (Am 7,15)
El profeta de veritat o el que fa de profeta i li ha tocat fer-ne per nissaga, per tradició familiar. No per vocació, per la crida del Senyor. Ser-ne o fer-ne, heus aquí la disjuntiva. Dues concepcions de profecia ben diferents. Fer-ne per guanyar-se la vida, funcionarialment, o ser-ne responent a la crida – enviament que rep del Senyor per a la seva missió profètica. I qui diu profeta i tasca profètica diu prevere i tasca pastoral, diu cristià i testimoni de la Bona Nova.
El prevere convençut de quina és la

llegir més »
FEBLESES I FORTALESES
Publicat al Dissabte, 3 de juliol de 2021

Quan sóc feble és quan realment sóc fort”. 2Co 12,10.
M’agrada començar i parar-me en aquesta frase. És com un resum del que ha anat dient Pau al llarg del text: l’espina clavada de la que parla Pau, les forces que són febles, les febleses personals… contrasta amb “en tens prou amb la meva gràcia, el poder del Senyor ressalta més , tinc dintre meu la força del Crist… I acaba amb la que us deia abans : Quan sóc feble és quan realment sóc fort.
Quan tot em va bé em sento omnipotent, em menjaria el món i em crec súper. M’és difícil llavors sentir i necessitar el poder de Déu en mi. Quan experimento que no ho puc tot, que no puc controlar el que m’arriba, que per més que em protegeixi

llegir més »