Perquè us esteu mirant el cel?
Necessitem mirar al cel, sobretot quan perdem de vista el Senyor, quan defalleix la nostra esperança i s’enfosqueix el nostre horitzó. Necessitem mirar el cel per descobrir i sentir la presència del Senyor, la seva llum que esvaeix tota foscor, la força que el fa tornar a la nostra vida i el descobrim vencedor de tot mal, dissort i pena. Així la festa de l’Ascensió manté viva en nosaltres la confiança de saber que el Senyor tornarà i que nosaltres també arribarem allà on ell ha arribat. L’Ascensió és esperança en el retorn del Senyor, si necessitem i anhelem que retorni. Perquè quan ja ens ho fem tot sols, ens creiem totpoderosos i no necessitem el suport de ningú que vingui al nostre ajut, perquè l’hem d’esperar? Només des de la debilitat, des de la vivència d’un profund humanisme que ens fa veure les limitacions que tenim, podem descobrir la necessitat de tenir al costat algú que ens obre els ulls, ens ajuda i ens fa ascendir prop seu vers les coses de dalt, sense deixar de tenir els peus ferms a terra però intuint el camí del cel.
