La festa de Pentecosta clou la cinquantena Pasqual. És el compendi i resum del que ha estat la vida i el missatge de Jesús: la donació del seu Esperit Sant. Un Esperit que necessitem perquè ens doni alè, força, llum, comprensió del que Déu diu i fa en nosaltres i en el món.
La diada de Pentecosta es dóna en la comunió: es trobaven tots reunits, junts en un mateix lloc. L’Esperit trenca l’individualisme, l’aïllament i ens fa sentir el goig de la comunió, la força que dóna la comunitat, la seguretat de tenir els altres al costat. I aquesta unió no ha de ser només física, ha de ser comunió, unió de cor, sentint l’altre proper a la meva vida, company de camí, consol i ajuda en moments de soledat. Obrim-nos a l’Esperit perquè ens faci caminar en la comunió.
L’Esperit és vent impetuós, força que irromp en la nostra vida, on estem asseguts i tranquils, despreocupats, potser. I omple tota la casa, tot el nostre viure, ens sacseja perquè no restem immòbils sinó compromesos i actius per a tot el que cal de vida, d’ímpetu, de valentia i coratge en la lluita de cada dia.
L’Esperit és foc i vida: crema el que afebleix la nostra confiança i fa nou el compromís per la justícia i la fraternitat. El foc escalfa i il•lumina, l’Esperit ens revitalitza i dóna llum al nostre actuar. Fa més potent i més entenedor el nostre testimoni a favor del que significa el missatge i la vida de Jesús.
