És bell, preguntar, créixer de pregunta en pregunta,
dialogar amb el món a través dels com i els per què;
no deixar-se endormiscar en les respostes ni en la fe,
veure en cada claredat només una alba que despunta,
en lloc de tot un astre que de cop ha fet el ple.
És bell, preguntar, però no com qui interroga
amb
