El sofriment que ens porta sovint la vida a través del que vivim, del que compartim amb els altres, d’allò que ennuvola el nostre horitzó i de retop ens afecta també a nosaltres.
La confiança que ens cal mantenir viva si no volem que la nostra fe sigui estèril (acostem-nos confiadament, al tron de la gràcia de Déu).
El privilegi de seure a la seva dreta. Allò que tots més o menys obertament busquem i que veladament enyorem i voldríem obtenir: el favor de Déu que ens fes la vida fàcil, que ens estalviés el sofriment i que visquéssim plàcidament sense res que ens fes patir fins arribar a viure en Déu per sempre.
Més o menys aquest podria ser el nostre ideari profund i que, sense massa perfídia, volguéssim aconseguir. Però