Fer com Jesús: fer un temps de desert en la nostra vida (la quaresma, per exemple) i en el silenci i la contemplació descobrir més Jesús, amb l’oïda atenta i el cor obert a ell, volem fer més nostre el seu missatge, amb la mirada viva i els sentits a punt volem que ens acompanyi en aquest camí.
El desert és un espai obert a la llum, al silenci, a la interiorització. Un espai ideal per contemplar sense que res ens distregui. Perquè el desert és nu, simple… En ell no hi ha camins traçats, podem obrir el nostre propi camí, podem i hem de deixar petjada a la sorra, fer procés, avançar, parar-nos a pensar, deixar sentir la nostra veu i deixar que es perdi en el més enllà, deixar-nos acaronar pel vent que no es veu però hi és i es troba, omplir-nos de llum, colrar-nos de sol, com si Déu vingués a la nostra vida.
El desert crea necessitats i ens empeny a la recerca, al discerniment. El desert ens parla de procés, de sorpresa, de creixement personal, de camí, també ens presenta dificultats : les temptacions que Jesús afronta i supera i que nosaltres volem també afrontar i superar. Les pedres que trobem pel camí, la temptació de l’home a l’inici de la seva història, la de cada un de nosaltres. Hi ha qui s’encarrega de temptar-nos, de presentar-nos: el fruit que ens farà obrir els ulls perquè ho tinguem tot a les nostres mans, les pedres que es converteixen en pans i satisfaran la nostra gana, l’omnipotència que ens farà totpoderosos i ens evitarà qualsevol mal, la possessió de tot a canvi de deixar de ser nosaltres per adorar els ídols del moment. A aquestes i altres temptacions hem de respondre-hi nosaltres, hi he de respondre jo.
El desert té múltiples lectures: fem la nostra i gravem-la en la nostra vida.
Cada un de nosaltres tenim els nostres anhels, però sabem les nostres limitacions: acollim-les sense deixar de avançar i créixer. Som un potencial de creativitat i de vida però adonem-nos també de la pròpia nuesa.
Descobrim Jesús en la petita llavor de la fe que ha estat plantada en nosaltres i com ell no defugim les temptacions ans plantem-hi cara: No només de pa viu l’home , viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. No temptis el Senyor, dóna culte a Ell tot sol. Ens sedueixen tantes coses: la bona taula, el poder-ho tot, el tenir més i més… el benestar econòmic, l’estil miracler i espectacular, la drecera del poder i el domini per eludir l’entrega i el sofriment. Siguem realistes i acceptem la nostra condició d’humans. Així podem viure i veure acomplerts els nostres anhels: hi ha qui proveeix la nostra vida. Confiem-hi!. Tenim l’exemple de Jesús, fem-lo nostre! Ens hi ajudarà la praxis quaresmal de sempre: una mica més de pregària, una donació més generosa, un saber dejunar (abstenir-me) d’allò que no m’és necessari
