Jesús resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem (Lc 9,51), sabent que és la pujada definitiva. Afrontar la vida, heus aquí el repte que Jesús no evadeix, sinó que acull. Afrontar la vida, el nostre futur que anem forjant vivint el present. Afrontar la vida donant-la, heus aquí també el nostre repte i el nostre deure. I afrontar-la, sense saber massa que ens depara, però decidits a acollir-ho i viure-ho en plenitud, mirant no només allò de patiment o de joia que pot comportar sinó veient com transforma la nostra vida i la vida del nostre entorn, com aquesta experiència ens fa persones diferents i ens dóna una vivència millor.
En aquest pujar a Jerusalem també és remarcable el rebuig dels samaritans. Aquest tret de l’evangelista que contrasta amb l’interès que sempre mostra Jesús a l’Evangeli per lloar els samaritans, sovint menystinguts pels seus veïns, titllats de poc creients i allunyats de una pràctica religiosa tradicional. Recordem, el bon samarità, el diàleg amb la samaritana vora el pou, el samarità que dels 10 leprosos curats per Jesús és l’únic que retorna per donar-li gràcies… Aquí, no, aquí surt clarament un poblet de samaritans que nega l’allotjament a la colla de Jesús i els rebutgen contundentment perquè s’adrecen a Jerusalem. I contrasta també la resposta violent dels deixebles davant aquest fet i la de Jesús: Anem a un altre poble, a un altre indret on ens vulguin acollir. L’enfrontament o la comprensió, a vegades, no compartida de les decisions que prenen les persones, la mirada diferent, el fer-nos càrrec d’actuacions personals o comunitàries que no s’avenen a les nostres, el respecte a la consciència i a la presa de decisió de cada persona sense condemnar-la. No som ningú per fer-ho! Seguir el camí, afrontant allò de rebuig que podem trobar però també l’adhesió i afecte que rebem d’altres persones: Us seguiré arreu on anireu… Malgrat que, a la pràctica, aquesta adhesió troba els seus entrebancs, demores i ambigüitats que retarden el compromís i l’ajut. Compromís i ajut que per Jesús han de ser permanents i allunyats de qualsevol fluctuació, indecisió i excusa. És aquest mirar endavant amb confiança i generositat.
