És comunió amb Ell : Celebrar la missa, combregar amb el seu cos, menjar el pa i beure el vi vol dir omplir-nos d’Ell, sentir-nos en comunió, en unió comuna amb Ell, saber-lo company de camí, i actuar seguint el seu estil de vida, com ell actuava: és fer nostra la caritat amb que tractava als altres, és connectar amb la seva paraula i fer-ne vida a cada moment, deixar que ella inspiri la nostra actuació.
L’Eucaristia és aliment: el necessitem per seguir vius i actius en el dia a dia. Ens dóna força i ens fa valents per superar les dificultats, els desànims i les temptacions de viure tancats en nosaltres. Satisfà el nostre desig d’alimentar-nos amb quelcom substanciós, que ompli la nostra vida i sadolli la set d’una major justícia, d’un humanisme profund que tingui en compte tothom , el nostre desig de pau i harmonia, de resposta a tot el que fa patir les persones i que nosaltres podem alleujar.
L’Eucaristia és compromís, és exigència, és fer, és actuar: Si quan ets a l’altar a punt d’oferir la teva ofrena et recordes… És això celebrar l’Eucaristia vol dir seure a taula amb tothom, estar en comunió amb tothom, sense estar allunyat, renyit o enemistat amb ningú, vol dir haver fet les paus abans, vol dir preparar-nos-hi amb un cor net i no envejós, i sortir-ne amb ganes d’afrontar la vida amb la confiança posada en el Senyor i amb prou pau per compartir amb qui vulgui allò que hem celebrat. Vol dir adequar la nostra vida a la manera de viure misericordiosa de Jesús. Per això, potser, costa anar a missa.
D’aquí que la missa no sigui només un acte de devoció i que l’Eucaristia no es pugui reduir al culte de l’adoració. L’adoració és conseqüència de la celebració i aquesta és exigència de compromís, de vida, de donació, de fraternitat i comunió. Per això la diada de Corpus és la de la Caritat i ens convida a fer la nostra ofrena a Càritas. Moltes gràcies a tots.
