L’evangeli ens convida a triar. La materialitat o el transcendent. Buscar un Jesús que ens atipa i ens fa passar la gana o descobrir que ens pot donar un aliment que nodreix l’esperit. El Jesús de la resposta immediata o el Jesús que em convida a pensar i a trobar, jo mateix, el tresor amagat en el camp. Un Jesús que, miraculosament, ens concedeix allò que li demanem o un Jesús que ens dona força per acollir el que ens arriba i entendre que, encara que ens faci patir, ens pot fer créixer i ser en bé nostre. Treballar per tenir més o esforçar-nos per ser més: persones, germans, comunicadors de vida, factors de comunió, pacificadors o portadors de pau, apòstols de la veritat, la senzillesa, l’honestedat… Més preocupats pel present, per la immediatesa, l’ara i l’avui o mirar més enllà, viure amb projecte, acollir el que a cada moment m’arriba i mirar de donar-hi resposta. Ésser jo mateix i no deixar-me manipular per res ni ningú que vulgui comprar la meva llibertat o viure a l’albir del que està de moda, el que tothom fa i el que costa menys esforç, però anul·la la meva personalitat
