Jesús entrà en un poblet, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella,
que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula.(Lc 10,38)
Dues formes d’acollir Jesús, les dues importants. Dues formes d’acollir els altres. Darrera de cada una, hi ha un estil de ser, un tipus de persona, una interioritat, una relació concreta i un acollir i sentir-se acollit. Segurament tots participem de les dues, som acollidors i ens agrada sentir-nos acollits, busquem donar però també estem disposats a rebre, a vegades volem fer-nos-ho sols, però també, si cal, busquem l’ajut dels altres. Som actius i contemplatius alhora,
L’acolliment, per ser bo de debò, ha de ser obert, generós, atent, i fet des del cor,
senzill, serè i a la mesura de les pròpies possibilitats i capacitats. I a tothom, als
amics i als desconeguts. Un costa més que l’altre. I sinó, pensem en les dificultats
que tenim per acollir el desconegut, l’estranger, el refugiat, en definitiva el pobre…
Tenim molt per aprendre a fer nostre l’acolliment, sense por, sense fer diferències,
sense valoracions qualitatives, simplement acollint la persona, escoltar-la i rebre regal de la seva presència i saber regalar-li allò que nosaltres tenim i som