L’alegria del cristià no és superficial ni provocada, ja que és una do que brolla de la fe i es manifesta en la vida, immersa en l’esperança i en la confiança que ens dóna saber-nos estimats per Déu. Avui, més que mai, perplexos pel que ens toca viure en aquest temps de pandèmia, cal que fem nostra aquesta invitació de la litúrgia: Viviu sempre contents en el Senyor. El món necessita escoltar un pregó d’esperança i veure testimonis d’alegria profunda. La litúrgia de la paraula avui hi abunda: Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha vestit amb un mantell de felicitat (1ª lectura). La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva (Salm). I a l’Evangeli, Joan vingué a donar testimoni de la Llum.
L’alegria és llum. L’alegria del creient en Jesús dóna serenor i ens manté ferms enmig de les dificultats. Crea lligams de solidaritat i amistat, ens porta a la pregària (no us canseu de pregar) i manté viu l’Esperit del Senyor dins nostre ( no sufoqueu l’Esperit). Com ho necessitem tot això, especialment aquest advent! Com hem d’estar atents al que ens diu el Senyor: Què vols que faci per tu? I com cada un de nosaltres hem de respondre aquesta pregunta davant el que necessita l’altre i nosaltres podem aportar-li.
