Ja us heu adonat que hem passat les darreres tres setmanes amb canvis organitzatius. La litúrgia, les misses, els enterraments, la formació i les tasques on habitualment hi trobàveu al nostre mossèn han estat delegades a altres persones de la nostra comunitat parroquial. Gràcies a Déu tot ha anat bé i tots ens hem enriquit amb l’experiència derivada d’aquest interludi. Aquesta petita “alteració” ha permès que hi hagués, per exemple, un grup de gent, que de manera delegada, es fes responsable i conegués de primera mà la multitud de feines que al conjunt de l’any acompanya el rector. No hi havia el seu consell proper però sí la responsabilitat , la fe i l’exemple, per tirar endavant i continuar la “vida parroquial” .
Tots ens sentim pedres vives i compartim l’esperit constructiu. El mateix lapsus de temps ha permès introduir a la parròquia a altres persones, que també han deixat el seu exemple. En aquest sentit voldria destacar la versatilitat i empatia que han generat les misses presidides pel pare Vicenç. La falta d’un, ens ha descobert l’altre. I ara tenim la sensació, de que estem rodejats de bons fitxatges que seria bo no perdre ni deixar escapar a l’hora d’escoltar i comprendre la Paraula de Déu.
D’alguna manera, l’absència del rector ens ha fet veure que nosaltres som actors actius en la vida cristiana del nostre poble. I que potser també passa per nosaltres la vivificació de la Paraula de Déu entre els nostres veïns, que sense fer proselitisme, ni apropar amb falses promeses, ens agradaria fer arribar perquè compartissin la nostra fe i fessin d’això un fil de coure per enfortir la nostra societat, moralment, cultural i cívica. L’exemple d’altres persones, entre elles els missioners i religiosos, els seus estudis, la seva amplitud de mires i l’esperit crític ens ajuda a veure que, com els primers cristians, l’Evangeli està obert a noves lectures i que el retorn del prestigi de l’Església al nostre poble, passa en bona mesura, per explicar bé el seu missatge i el seu especial respecte a la comunitat. A.M.
