El Domund ens convida a ser-ho. A casa nostra, a la nostra església diocesana, a la nostra parròquia, al nostre poble, entre els amics, arreu cal l’anunci de Jesucrist, oferir la bona nova de l’Evangeli i no donar per suposat que tothom la coneix.
A l’Espurna anterior parlàvem d’una de les propostes que el Consell Pastoral va fer per aquest curs: Fer-nos més visibles,al poble, més com a cristians que com a parroquians, participar en les activitats del poble amb actitud convençuda, sense haver de fer res d’especial, divulgar més el que fem, difondre les activitats parroquials amb un llenguatge esperançador i alliberador i donar una imatge amable en el rostre, en la paraula i el gest. És una bona manera de ser missioner a casa nostra i de portar a terme la missió que té tot batejat.
La dimensió missionera de l’Església que es concreta en la nostra comunitat eclesial no la podem deixar de banda: ens pertany, és un repte i, a la vegada, un deure. Personalment i comunitària. Sabrem trobar la manera de portar-la a terme?