Santa Teresa fa una bella definició de la pregària: servei d’amor a qui tant ens va estimar.
Diu també que el fruit de l’amor servicial en la pregària consisteix a abandonar el temor servil. Solament per això la pregària, el diàleg autèntic amb Déu és un gran bé. El temor servil ofega l’esperit i transforma l’oració en un regateig de mínims. Desapareix el do i la gratuïtat.
La pobresa, entesa coma deseiximent, és la millor ofrena a Déu perquè ompli d’altres béns l’ànsia de plenitud de la persona.