Quarta setmana d’Advent CREÏBLES.
ROSTRES DE MISERICÒRDIA Segona lectura ( Rm 1,1-7)
Pau, cridat a ser apòstol, se sent enviat a predicar, anunciar el Crist a gent de tots els pobles .
Remarques: Tot el que m’envolta no és creient. Em costa parlar de Jesús en directe i a peu pla. Hi ha moments i motius que faciliten parlar-ne: el naixement, quan la persona passa una dificultat, la
convido a la pregària, provoco la conversa, encara que a vegades és difícil l’escolta perquè un està molt convençut del que diu i creu.
Amb la família i els propers em costa més. No puc deixar de fer-ho. Aprofitar el moment i l’hora.
Hauria de ser un evangeli vivent. Intento parlar correctament i escoltar amb respecte l’altre i mostrar amb petites actituds la meva fe.
Quines dificultats trobo per parlar de Jesús: la por, la incomprensió, la dificultat per trobar un llenguatge adient i fidel, el problema del mal i del sofriment, la identificació que sovint es fa de Déu i l’Església. Tenir la fe com un veritable valor. No faig diferències segons amb qui parlo. Voldria saber més d’altres religions per poder-ne parlar.
Decrets del Sínode: ROSTRES DE MISERICÒRDIA núms. 67 a 70
Fan referència als capellans (rectors de parròquia). El Sínode hauria d’haver proposat de quina manera els laics han de ser també rostres de misericòrdia? Pensem com tots els creients podem ser-ne més enllà dels sagraments i les celebracions litúrgiques.
