Jesús passa llarga estona pregant, tanta com n’havia dedicat a la gent, segurament. I és per a tornar a la gent que ara prega al Pare… La pregària mai pot ser una excusa per apartar-nos dels altres. Mai pot ser un refugi per mantenir-nos al marge dels problemes i les necessitats de les persones. Mai pot ser un tancament autocontemplatiu del que jo faig i dic, seria la pregària falsa d’una espiritualitat no cristiana. La pregària a l’estil cristià és un acudir al Senyor perquè ens doni la mà i camini al nostre costat… un descobrir-lo present enmig de la foscor i de la tempesta, un creure que és ell i que hi és, sense posar-lo a prova, un fer cas del que em diu més enllà del dubte per trobar la seva mà amiga que m’acompanya i em treu del perill. I em fa avançar més i més en la professió de fe: Realment sou Fill de Déu”.
