La paraula ha d’estar connectada al que sentim, al que realment som, no al que pensem o
creiem. Si parlem des de la identitat religiosa, el nostre àmbit d’acció serà el de comparar, classificar, analitzar o, fins i tot, el d’aprendre a respectar i tolerar les peculiaritats de cada religió, però aquest tipus de diàleg no ens ajudarà en la nostra recerca comuna. És necessari arribar a la nostra essència i, des d’aquesta dimensió, obrir-nos als altres, connectar amb la seva mateixa qualitat humana, reconèixer en l’altre allò d’inefable que ens uneix. No és, doncs, la paraula l’aspecte veritablement rellevant en el diàleg, sinó l’actitud individual de cadascú. M.C.
