Cinc anys després del confinament El 14 de març de 2020 es declarava estat d’alarma i començava un confinament que ens va marcar la vida de milions de persones. Avui, cinc anys després, és moment de preguntar-nos si hem après alguna cosa d’aquella experiència que va sacsejar el món El filòsof, teòleg i director de la Càtedra Ethos, Francesc Torralba no amaga la seva decepció: “Som una societat amnèsica. Han passat cinc anys i globalment no hem extret cap lliçó d’aquella pandèmia. Jo creia que ens faria més humils, més prudents, més respectuosos amb la naturalesa, més solidaris i atents al sofriment aliè, més agraïts del do de la vida. No ha estat així. Hem girat full i repetim molts hàbits anteriors a la pandèmia i al confinament”. I a nivell d’església Laura Mor creu que sí, que hem après, però només en alguns aspectes: “Hem après que som molt fràgils, que depenem essencialment dels altres i que els vincles i les relacions humanes quotidianes ens sostenen”. També creu que l’experiència va fer reflexionar sobre la importància de la cura mútua i el sentit de la vida. Però reconeix que “en l’estil de vida, en la immediatesa i les presses, ens hem tornat a accelerar perquè la pressió social és molt salvatge”.
