El distintiu del Nadal cristià ha de ser el que es viu des de l’experiència de senzillesa, de
petitesa, d’humilitat. Amb l’alegria que dóna la fe, sentir-me profundament joiós de la fe que
he rebut i acceptat, sentir-me feliç per haver cregut i saber trobar aquesta joia en fer nostre
cada dia allò que Déu vol. Com podem doncs, els cristians estar tristos i decebuts? Com
podem els capellans, els catequistes, els pares i mares creients dubtar d’un futur millor o tenir
por de trobar-nos sols i pensar que Déu ens abandona? I encara l’acolliment. Acollim Jesús,
però a través de qui?
