El poder pot oferir moltes satisfaccions i és per això que hi estem tan afeccionats. El poder es recolza en tres coses molt perilloses: la suggestió, la força i la por. Jesús, la proposició del Regne de Déu, va renunciar a fer servir aquests tres elements. A la petició dels dos germans Jaume i Joan els va dir: “No sabeu el que demaneu, entre vosaltres no heu d’actuar corn els qui tenen poder en les nacions…” I els va advertir que certament evangelitzarien, però des d’una creu.
Els cristians són convidats a imitar el mestre que va donar la seva vida per tal que tots puguem viure dignament i generosa, des del lloc que la vida ens ha situat. És per això que no podem badar i viure només centrats en el profit personal. Cal interpretar la vida corn la millor oportunitat de promoure l’alegria, la confiança, la tendresa, l’esperança que podem oferir a tothom, si és que nosaltres entenem el que és fonamental: que la vida “donada” enriqueix qui la rep i qui la dona. P.O.C.
