Cristians i cristianes formats
Si un cristià es queda ancorat en la fe que va rebre de petit o de jovenet, i no mira de
conèixer-la en el nivell propi d’una persona adulta, aquesta fe se li anirà encongint i fent cada
cop més estreta i més incòmoda. En aquests temps que vivim, quan la fe cristiana ja no es
manté per la inèrcia de l’ambient sinó més aviat tot el contrari, és imprescindible que els
creients, tant personalment com col·lectivament, consolidem la nostra fe a base de conèixer
millor en què creiem i en què no, i que sapiguem explicar-nos i explicar quins són els
elements bàsics de la nostra fe i quines coses que a vegades es consideren com a tals de fet
no ho són. I aquest millor coneixement no ens haurà d’aportar només un bon discerniment del
que és història tal com ara l’entenem, i el que són formes d’expressió més simbòliques, sinó
que ens haurà d’ajudar a saber treure tot el suc d’aquestes formulacions més simbòliques que
ens vehiculen missatges valuosos que a primera vista ens passen desapercebuts. Les
nostres comunitats cristianes, siguin parròquies, o moviments, o qualsevol altra forma
d’estructuració que existeixi, tenen una important tasca a fer en aquest camp. En el nivell més
elemental, per exemple, serà important que en les homilies dominicals es faci l’esforç de no
limitar-se a les exhortacions per a la vida cristiana, sinó que s’hi introdueixin elements de
reflexió formativa, per exemple aclarint algun aspecte d’interpretació de l’evangeli que s’ha
llegit. J.L.
