Jesús demanà reiteradament als seus amics no tenir por. Les primeres comunitats de deixebles devien experimentar neguit davant la incertesa del seu futur. Ells iniciaven l’experiència cristiana en el món, tot començava amb ells. Avui segurament no tenim el mateix temor, però és relativament fàcil descobrir que creix i s’expandeix entre cristians una certa inseguretat davant l’esdevenidor, i la necessitat de defensar-se contra els perills que ronden per causa d’una vida molt materialitzada. És per causa d’això, que hi ha creients que converteixen la seva privacitat en un refugi per defugir el judici de la gent, i fins i tot, per protegir la seva consciència en adonar-se que no estan prou a l’altura en el seguiment de la vocació cristiana. Els evangelis presenten Jesús dedicat a alliberar de la por la gent. Del seu cor, ple de Déu, només en podia sortir un desig: “No tingueu por”. Paraules que l’Església no hauria de cansar-se mai de repetir a tothom. Són molts els temors que fan patir les persones. La por fa mal. On creix la por, la vida s’apaga i l’alegria desapareix, i, així, és impossible promoure esperança en el cor dels homes i dones. J.D.
