En l’aigua trobem una amiga que ens porta a Déu. L’ampolla que ens acompanya a la feina, la dutxa regeneradora, el bany balsàmic a la platja o a la piscina, el got d’aigua fresca que ens ofereixen, la ruixada amb mànega al Casal d’Estiu o el ruixat inesperat de camí cap a casa. L’aigua ens parla de qui som. Però també ens recorda el que encara no som. De l’aigua venim i de l’aigua n’hem de sortir per respirar l’Esperit Sant.
Igualment, podem deixar que l’atenció al so de l’aigua del mar, d’un riu, em doni a entendre la veritat del que sóc essencialment i del que encara no sóc espiritualment. I tot escoltant l’aigua, m’obro a la Paraula de Déu que em diu: –Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set. Però el qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més no tindrà set: l’aigua que jo li donaré es convertirà dintre d’ell en una font d’on brollarà vida eterna. (Jn 4, 13-14) D.G.
