Pregària per la pau
Pregària de dijous passat, des de Càritas Parroquial, a l’inici de la reunió del Consell Pastoral, pensant especialment en tots els qui fugen de les guerres, als qui moren ofegats al mar, a la tanca de Melilla o abandonats i asfixiats dins el remolc d’un camió quan buscaven una vida millor com ho faríem nosaltres. Per ells aquest poema de l’escriptora Joana Raspall que diu:
Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva, i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera més bona, potser; potser, més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…Tindries amics i jocs d’una altra mena;
duries vestits de sac o de seda, sabates de pell o tosca espardenya,
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres o només crostons eixuts de pa negre. Podries… podries…
Per tot això pensa que importa tenir LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva.
