«Sembla que la veritat s’ha convertit en una més de les mercaderies que tenim al nostre abast: actuem com si estiguéssim convençuts que podem adquirir la veritat que més ens convingui, la més còmoda, la que menys ens desestabilitzi els prejudicis. La validesa d’un discurs ja no té res a veure amb antigues adequacions entre el que es diu i la realitat dels fets. Té a veure amb el poder. La veritat del discurs només depèn que tinguem prou poder per comprar-la i, després, per fer-la valer, per imposar-la. La voluntat alliberadora que comportava el good bye a la veritat, en realitat, ha estat ben paradoxal: ha contribuït a alliberar aquells que ja eren lliures i a sotmetre encara una mica més aquells a qui, en teoria, havia d’alliberar.» (Joan García del Muro, a CJ Quadern 224)
