Us proposo, per a aquests dies de calor, resar un salm que a mi m’agrada molt. És el salm 91, el 90 segons la numeració litúrgica.
El salm és una invitació que algú fa a un creient convidant-lo a viure la vida en pau perquè, en totes les circumstàncies, Déu està al costat dels qui confien en ell. El qui fa la invitació és, se suposa, algú que l’ha experimentat, aquest acompanyament de Déu, i per això la fa. Les imatges que utilitza estan molt ben trobades, són molt vives. Això de “t’abrigarà amb les seves plomes, trobaràs refugi sota les seves ales” a mi em sembla molt suggerent, i d’una gran bellesa. També resulten suggerents, en aquests temps de pandèmia, les referències a les pestes i les epidèmies… El ritme de les estrofes és tranquil, pausat, com si et volgués fer entrar a dintre, a poc a poc, aquesta convicció de la companyia de Déu. Al final, als últims versos, hi ha un canvi de protagonista i el qui parla és Déu mateix, confirmant que ell escoltarà i donarà la seva vida als qui s’emparen en ell. ( J. LL.)
