Entre els gestos rituals que pertanyen a tota l’assemblea, el silenci ocupa un lloc d’absoluta importància. En efecte, és present a l’acte penitencial; després de la invitació a la pregària; a la Litúrgia de la Paraula (abans de les lectures, entre les lectures i després de l’homilia); a la pregària eucarística; després de la comunió. No és un refugi per amagar-se en un aïllament intimista, patint la ritualitat com si fos una distracció: aquest silenci estaria en contradicció amb l’essència mateixa de la celebració. El silenci litúrgic és molt més: és el símbol de la presència i l’acció de l’Esperit Sant que anima tota l’acció celebrativa, per la qual cosa, sovint, constitueix la culminació d’una seqüència ritual. Precisament perquè és un símbol de l’Esperit, té el poder d’expressar la seva acció multiforme. Desidero desideravi. Papa Francesc
