La reflexió de la Comissió per a la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal Espanyola sobre els nous moviments cristians que comentàvem en l’edició anterior de l’Espurna ens convida a valorar la dimensió antropològica del creure, però posant-la en sintonia amb la profunditat de la fe que neix de l’encontre amb Jesucrist. En temps d’escassetat i de dificultat, la temptació és aferrar-se a promeses fàcils. Funcionen, potser, durant un temps, però després s’esfondren.
La reflexió se centra en el paper dels sentiments en la seva relació amb la fe i amb la vida espiritual. El problema de fons apareix quan es perd l’harmonia i s’absolutitza un centre de la persona en detriment del conjunt. Allunyar-se d’una visió global de la fe genera desequilibris.
La fe pot quedar absorbida pel centre mental i reduir-se aleshores a formulacions dogmàtiques desproveïdes de confiança en Déu o de les seves conseqüències morals.
També pot polaritzar-se cap al centre emocional i navegar sacsejada per l’onatge d’una afectivitat sense consistència teològica. La nota proposa integració i maduresa, verificades mitjançant el discerniment de les experiències de fe. No es tracta d’un document tancat, sinó d’il·luminar la pràctica pastoral. Es parla de pensar i de sentir. L.S.L
