.. CREÏBLES EN UNA ESGLÉSIA ACOLLIDORA en escolta, restant oberta
56.— Que s’impulsi la cultura del trobament i l’acompanyament, des del convenciment que els
cristians s’han de distingir com a persones que tenen temps per als altres. Ha de ser una
meta a aconseguir i una tasca en què tots s’han de sentir implicats. En una societat cada
vegada més individualista, l’Església s’ha de manifestar com a propiciadora de l’escolta i el
trobament de les persones.
57.— Que tots els fidels cristians prenguem consciència que hem de ser més acollidors amb
les persones que s’acosten als àmbits eclesials, especialment a les parròquies —els qui
venen per demanar un sagrament, els qui ho fan ocasionalment—, utilitzant un llenguatge
senzill i positiu per a transmetre la novetat de l’Evangeli i la paraula d’esperança que
comporta.
58.— Que tot cristià comprengui que té el deure de convidar explícitament els altres a
participar en els grups i les activitats eclesials, així com oportunament a la celebració de
l’Eucaristia.
59.— Que els temples parroquials i altres esglésies significatives en les ciutats i en els pobles,
en la mesura possible, tinguin un horari d’obertura diària que faciliti, més enllà de les
celebracions, un espai de silenci per a la visita al Santíssim, la pregària personal i la pràctica
de les devocions. També s’haurà d’oferir, segons les possibilitats de cada comunitat, un servei
d’atenció i escolta, especialment per a adolescents i joves. (…) Sínode Diocesà. Decrets.
