Notícies Inici

La pregària és un bàlsam per a l’ànima adolorida. Quan tot falla, quan les expectatives esclaten pels aires i les petites divinitats es volatilitzen, ens preguntem: Hi ha algú? Estem sols? Algú vetlla per nosaltres? Amb qui puc comptar?
Pregar és aixecar el cap, buscar un interlocutor. És un clam contra la soledat, l’anhel d’una darrera

Recordem com començava la primera lectura del dimecres de cendra. Amb aquestes dues paraules: Ara, convertiu-vos… I a l’evangeli hi trobàvem a què ens hem de convertir: a la pregària, al dejuni i a l’almoina, l’ajuda als altres. Són les referències de tota Quaresma, no és nou això.
Per tant comencem aquesta Quaresma

S’ha dit que les crisis profundes tenen la virtut de posar les coses al seu lloc, de depurar tot allò superflu i deixar només el que és essencial. No és impossible que això acabi passant en la situació actual, tant de bo. Ara bé, per tal que d’aquesta pandèmia en surti una societat més humana,

ENGUANY, EN LES CIRCUMSTANCIES PRESENTS, S’HAURÀ DE MODIFICAR LLEUGERAMENT EL RITU DE LA IMPOSICIÓ DE LA CENDRA
Comencem la Quaresma amb el Dimecres de cendra i la imposició de la mateixa que aquest any seguirà un ritus una mica diferent a causa de les mesures sanitàries que hem de tenir en compte.
La Congregació

Hem despertat del somni de la omnipotència i la invulnerabilitat i ens hem adonat que hem d’abraçar la pròpia fragilitat tot reconeixent-nos interdependents i agraint la tasca imprescindible de qui ens cuida. (CiJ)

Diumenge vinent, dia 21 de febrer a les 12h.