Diumenge passat la Paraula de Déu ressaltava l’acolliment. Avui, el valor de la pregària. La d’Abraham a la primera lectura és insistent i confiada i dóna fruit. A l’evangeli, Jesús ens ensenya a pregar Déu, Pare de tots, lloant-lo, demanant i implicant-nos en la petició. Amb senzillesa, amb confiança i sempre, en qualsevol ocasió.
La pregària és quelcom essencial en la vida cristiana, ens fa prendre consciència que som fills de Déu i ens convida a actuar com a tals. Ens apropa a ell.
Sabem que només podem pregar des d’una actitud profunda de fe–confiança que ens fa adonar que no estem sols. Fins i tot en moments de la vida en que no tenim ni esma de desitjar, parlar o pregar, si anem a fons, podem descobrir en aquesta situació una pregària. És possible, doncs, pregar des de qualsevol situació, potser no sempre amb paraules, a vegades en silenci, contemplant la vida, des de la queixa, fins i tot, la incomprensió…. L’important és no deixar la pregària.