Fotograma de “El Olivo” (Dir: Icíar Bollaín, 2016)
No sempre coincideixen. A la primera lectura Déu escull els que els altres germans oblidaven, el més petit de tots, el que és fora guardant el ramat. Nosaltres ens fixem en l’aspecte exterior, el més alt, el que té més força, el que en sap més, el líder…Déu busca el que passa desapercebut, el senzill, el petit… Nosaltres ens fixem en l’aspecte exterior, Déu veu el fons del cor.
Els nostres ídols ara i aquí: gent guapa, gent forta, l’aspecte exterior, cuidar el cos, el que juga millor, el cantant de moda, el líder del grup, el cotxe espatarrant, la moto guapa, el mòbil d’última generació…
I això lliga amb l’evangeli. Davant del cec de naixement els deixebles de seguida: qui va pecar ? l’acusació… En lloc fixar-se en que aquell home hi veu, es queden en el pecat, l’acusació, allò negatiu…. Jesús va més enllà i els fa descobrir el poder de Déu. I els fariseus igual: en lloc de veure l’acció bondadosa i prodigiosa que Jesús ha fet en aquell home, li retreuen la llei, perquè ho ha fet en dissabte. I nosaltres què veiem … què volem veure?