La mort del sant pare Francesc —encara que sabíem de la seva fragilitat— ens ha sobtat, creant en el nostre cor un dolor profund. La paternitat de qui era «el dolç Crist a la terra» feia néixer en nosaltres el sentiment de filiació; la qual cosa, en el cas del seu traspàs, ens fa sentir orfes d’aquell que ens ha acompanyat i estimat, amb el seu fer de bon pastor i bon mestre.
Per això, amb motiu del decés de Francesc, papa, no podem sinó fer memòria agraïda de tot el bé que ha fet a l’Església i al món sencer, així com també hem de pregar pel seu etern descans, a fi que la misericòrdia divina l’aculli en el seu regne…
El seu pontificat ha estat marcat per molts accents, assenyaladament fent-se ell, en primera persona, portaveu i defensor dels pobres, dels descartats, dels migrants, cosa ja indicada amb el nom que va escollir com a pontífex: «Francesc». El seu magisteri, sobretot L’exhortació apostòlica Evangeli gaudium i les seves tres grans
encícliques: Laudato si, Fratelli tutti i Dilexit nos ens parlen de quin ha estat el seu
pontificat. Del bisbe Romà en motiu de la mort del Papa Francesc.
