Després de parlar del cant i la Paraula avui ens fixem en la comunió. L’eucaristia crea comunió i és comunió. No parlem només de rebre la comunió o anar a combregar, sinó del sentit comunitari i d’unitat del Poble de Déu que aquest sagrament significa bé i fa admirablement (Lumen Gentium 11). El sacrifici eucarístic és signe d’unitat (Sacrosantum Concilium 47). I tenim molts moments de la celebració de la missa que expressen aquesta comunió: la pregària de perdó, la pregària dels fidels, la mateixa col·lecta que fem com a signe de comunió amb els més pobres, el gest de la pau , la comunió… l el mateix llenguatge que és en plural: El Senyor sigui amb vosaltres, preguem, aneu-vos-en en pau … Per això hauríem de fer ben palesa aquesta comunió sentint-nos comunitat que prega i celebra, situant-nos en grup i no pas dispersos al llarg de l’església, participant en el cant i les respostes i sobretot convençuts que la missa fa comunitat i que amb la Paraula i la Comunió alimentem i enfortim la nostra fe. Els petits que aquests dies fan la seva primera comunió haurien de poder veure en nosaltres, que habitualment participem de l’Eucaristia. una comunitat que prega i celebra amb un sol cor i una sola ànima. Sant Justí (s. II) ho descriu així: Els creients que viuen dispersos s’apleguen el diumenge en un mateix lloc per celebrar el memorial del Senyor Jesús. Sant Ignasi de Síria (s. I) parla de l’aplec de l’Església de Déu i per Sant Pau el fet de participar de la Cena del Senyor implica esdevenir un sol cos amb el mateix Senyor.
