Recordem com començava la primera lectura del dimecres de cendra. Amb aquestes dues paraules: Ara, convertiu-vos… I a l’evangeli hi trobàvem a què ens hem de convertir: a la pregària, al dejuni i a l’almoina, l’ajuda als altres. Són les referències de tota Quaresma, no és nou això.
Per tant comencem aquesta Quaresma amb un projecte, una voluntat de conversió a la pràctica: Buscaré el meu espai de pregària cada dia, l’hora millor per fer-la, amb un fil conductor que m’hi ajudi,i amb voluntat de portar la meva pregària a la vida, en comunió amb tota la comunitat orant, compartint-la família o en grup, si cal telemàticament, i fent créixer en mi la confiança en el Senyor que ho pot tot.
Comencem aquesta Quaresma convertint-me al dejuni, de tot allò que és innecessari encara que em sembla imprescindible, aquest dejuni no del cos, sinó de l’esperit: dejunaré de tota crítica perversa, dejunaré del tancament en mi mateix que em fa insolidari amb els altres, i m’obriré a veure en què puc ser útil al veí, o veïna, al germà, al poble, a la comunitat creient… M’abstindré del que m’és superflu i dedicaré esforç a allò que em costa més però que m’apropa i em demana el Senyor, sabré escoltar-lo i tindré prou força per dur-ho a terme?
I encara, comencem aquesta Quaresma, disposat a donar una mica del que jo tinc materialment, l’almoina que pot subvenir les necessitats més immediates del qui tinc a prop, i que és un signe de despreniment que em disposa interiorment per viure sense estar agafat al diner, sinó lliure de tot el que em fa sentir prepotent, segur de mi mateix. Com concretaré aquesta conversió?
Amigues i amics, sense un lema especial per aquesta Quaresma, donem-li tot el sentit que ha de tenir, omplim-la de pregària i d’acció, tinguem presents els punts forts de tota preparació a la Pasqua i sentim-nos acompanyats per tota la comunitat, no en solitari, sinó al costat i amb tantes persones creients que arreu del món intentaran viure de nou i avançar en aquest camí cap a la Pasqua.
