Com cada segon dissabte preparen la missa dominical. Avui ens fan arribar aquest missatge: “El dimarts passat hem recordat Maria, la nostra mare, valenta i generosa dient SI, a una aventura, en aquells moments, per a ella incomprensible. La veurem amb dolor quan el seu Fill neix en un pessebre, vivint angoixada la fugida cap a Egipte, veient créixer Jesús content, estimat, però en moments intuint que la seva vida no seria fàcil. El retroba, quan té uns trenta anys, per veure’l condemnat, insultat, humiliat i crucificat. A mida que anàvem escrivint, hem cregut que podíem fer un paral·lelisme amb la vivència de tantes persones que fugen dels països en guerra. També hi ha mares i pares, que han pres la decisió d’aventurar-se a fugir, alguns nadons, naixeran en un camp, sota un arbre o en un racó, el seu camí és angoixant, cruel, mares i pares que veuen morir els seus joves fills. Hem recordat una història que vam llegir, d’una mestra, que va demanar els seus alumnes de primària,, que dibuixessin la cosa per ells més preuada. Tots van dibuixar: un les flors, un altre les piràmides, un altre la Sagrada Família. Hi havia una nena que es va apropar a la mestra i amb un gran somriure va entregar el seu paper on hi havia dibuixada la seva mare i el seu costat el seu pare. Nosaltres aquí no els dibuixarem però si que donem gràcies a Maria, per poder tenir-los a prop, poder gaudir de la seva tendresa i de la seva dedicació, Maria, ajuda’ns a no oblidar les moltes estones en que hem rigut, jugat o plorat al seu costat”
