La Paraula de Déu d’avui és una crida a la generositat i una afirmació que donar no empobreix al qui dóna sinó que el manté proveït i al mateix temps dignifica al qui rep allò que hom dóna. La generositat és premiada amb l’abundància. Pensar primer en l’altre que en un mateix és una bestiesa pel qui té la vida solucionada.
És una crida a ser autèntics i a no aparentar una cosa i ser-ne una altra. També ens cal aquesta autenticitat des de la fe.
El signe de la petitesa: la viuda que hi tira dues monedes de les més petites, però que amb elles dóna tot el que té, perquè era pobra i les necessitava per viure es contraposa al qui fa un gest enganyós o fruit de l’avarícia i dóna el que li sobra, pensant només en si mateix.
Les dues dones de les lectures d’avui són persones senzilles i humils, però amb un gran cor. Saben compartir perquè són capaces de compadir-se de l’altre. Haurien de ser un estímul per a tots nosaltres, especialment quan ens oblidem de la compassió.
