En el llarg camí cap a la Pasqua (pas de la mort a la vida), Jesús puja a la muntanya a pregar. Mentre pregava el seu rostre va canviar, el seu vestit es tornà blanc esclatant … llum radiant, deixant veure la glòria del Crist. Tot el relat és ple de simbolismes profunds: muntanya, lloc de trobada amb la divinitat, el rostre del transfigurat i el núvol, símbol de la presència de Déu. La pregària és el context idoni, per copsar el rostre del Crist ressuscitat, que ens ha d’ajudar a millorar la nostra vida, a no caure en l’activisme sense sentit i a saber estimar els altres com a germans. Ens cal pujar de tant en tant a la muntanya, no pas per quedar-nos-hi, per molt a gust que hi estem, sinó per veure, des de dalt, el camí que hem de fer i deixar-nos captivar per la llum del rostre del Crist i del seu missatge. Avui el símbol escollit és la llum de la llàntia. Amb ella volem representar la transcendència del Crist, que ens guia, il·luminant el nostre camí. Llum que també avui, enmig dels núvols i de la foscor, deixa sentir una veu que ens continua dient: “ Aquest es el meu Fill…escolteu-lo “
