Dimecres passat, després del funeral celebrat a Sao Félix do Araguaia va ser enterrat, tal com ell volia, al cementiri del Poble Indígena Iny, on ell mateix havia enterrat centenars de camperols i indígenes, moltes vegades sense nom i gairebé sempre sense taüt.
Sota un arbre de Pequi, símbol de la cultura regional, i a pocs metres del riu Araguaia, camperoles i camperols, sense-terra, pescadores, pescadors i indígenes van complir el desig que ell els va expressar hi descansarà per sempre. El bisbe Pere Casaldàliga ha mort amb la fidelitat amb que ha viscut i coherent amb la pauta que s’havia marcat el dia de la seva ordenació:
“La teva mitra serà un barret de palla de camperol; el sol i la llum de la lluna; la pluja i el serè, la mirada dels pobres amb qui camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la veritat de l’Evangeli i la confiança de la teva gent en tu. El teu anell serà la fidelitat a la Nova Aliança del Déu Alliberador i la fidelitat a la gent d’aquesta terra. No tindràs cap altre escut que la força de l’esperança i la Llibertat dels fills de Déu; ni portaràs altres guants que no siguin el servei de l’amor”.
Hem d’agrair-li i molt el seu exemple d’entrega als petits de la terra, la seva lluita ferma que compartia amb la poesia. Tota una vida, la seva, plena de sentit. Retenim entre tants ensenyaments que hem rebut d’ell, aquest: “On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia. Sigueu lúcids. Sigueu ferms. Estigueu units. Responeu a la persecució amb esperança. Responeu a la por amb unió”.
Gràcies, Pere, per la teva vida, per la teva fermesa, per la teva llibertat. REPOSA EN PAU!
