Als nostres dies se sent a parlar molt de sinodalitat, d’un model d’Església basat en l’assemblea i la corresponsabilitat, més participativa, missionera i representativa.
Compromesa amb l’escolta activa i la inclusió de tots els fidels, una Església que escolta, dialoga i actua. distanciant-se així de l’individualisme de la societat actual.
Que practica la humilitat i prioritza la transparència, la igualtat i la inclusió. Que vol ser una família on tothom trobi el seu lloc. Que dóna importància al silenci i la contemplació per afavorir una comprensió profunda i fomentar relacions on cadascú se senti valorat. Amb una formació permanent que garanteixi una participació més sòlida de tots.
Hi caminem? Avancem en aquest estil d’Església?
