Encara amb la gatzara d’aquests dies, amb les bruixes i el carnestoltes ens sorprèn avui la primera lectura: com s’havien de comportar els leprosos en temps de Jesús i què havien de fer. Una lectura dura molt dura. Eren allunyats i oblidats de les comunitats i ningú podia tenir-hi cap contacte. Jesús, en canvi, davant d’un leprós valent i ple de fe, no fa cap estridència, se’l mira, se l’escolta i amb una tendresa inexplicable, el toca i el cura.
Quina lliçó més humana per prendre’n model! Perquè, potser, ja ha desaparegut la malaltia de la lepra, però en la nostra societat actual hi ha situacions personals que ens allunyen i aïllen dels altres. Aprenguem de Jesús i deixem que la tendresa i la compassió surtin de nosaltres per mitjà dels nostres sentits:
Amb les nostres mans, toquem i acariciem;
amb els nostres ulls mirem amb alegria i tendresa;
amb les nostres oïdes escoltem els crits i súpliques;
amb la nostra boca dialoguem i guardem silenci;
amb els nostres peus, apropem-nos a qui ens necessiti …
És difícil,sí, però no és impossible.
Grup Baobab