La llum, el cel blau, el sol brillant i ardorós. Al desert la vida reneix: el camí del poble cap a la terra promesa, el divendres sant que ens porta a la Pasqua. El desert és silenci, és immensitat, no té camí traçat, cal fer-lo. La incertesa i la complexitat les hem viscut en aquests temps de pandèmia i ara en la guerra: la llibertat individual, el control social, la salut pública, els alts i baixos de l’economia, la interdependència i l’aïllament, la supervivència individual i la vulnerabilitat col·lectiva, el desconcert i la creativitat que fa aflorar noves realitats i transformen la vida. Vés-te’n i d’ara endavant no pequis més, diu Jesús a la dona: invitació a una vida nova, diferent, neta i plena, fruit del perdó que ha de superar la llei. La vida que ens porta a reflexionar el que som, com som; més enllà de jutjar i condemnar l’altre. En sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre…Ens cal aquesta mirada interior que la Quaresma ens convida a fer per abastar la vida nova de la Pasqua.
