Espurna

És el nom del full parroquial de Centelles. Vol ser un espai de relació interactiva que reflecteixi la vida de la parròquia i transmeti la informació de les celebracions, les activitats i els serveis, i reculli les inquietuds dels diversos grups que hi ha a la comunitat.

Arxiu Espurna

PER PENSAR

Des de l’escolta i el diàleg podem trobar camins per avançar personalment i comunitària.

CONSELL PASTORAL AMPLIAT DE PRINCIPI DE CURS

Ha tingut lloc aquest dissabte dia 21 d’octubre. De 2/4 de 10 a 2/4 d’1 del matí s’ha
dedicat a repassar els decrets del Sínode Diocesà de Vic per veure com ressonen
a la nostra realitat parroquial i remarcar en quines propostes podem avançar
aquest curs a la nostra comunitat.
Ha començat amb la pregària, en la qual s’ha llegit aquest text del Papa Francesc
pronunciat en l’Audiència General del passat 18 d’octubre:
Carles de Foucauld va escriure: «Cada cristià és un apòstol» i recorda a un amic
que «prop dels sacerdots necessitem que hi hagi laics que vegin el que el sacerdot
no veu, que evangelitzin amb una proximitat de caritat, amb una bondat per a
tothom, amb un afecte sempre disposat a donar-se» . Els sants laics, no els
escaladors. Aquells laics, aquell laic, aquella laica que estan enamorats de Jesús
fan entendre al sacerdot que ell no és un funcionari, que ell és un mediador, un
sacerdot. Avui necessitem molt que hi hagi sacerdots que tinguem a prop nostre
aquests laics que creguin seriosament i que amb el seu testimoni ens ensenyin el
camí.

Carles de Foucauld amb aquesta experiència s’anticipa als temps del Concili Vaticà II, intueix
la importància dels laics i comprèn que l’anunci de l’Evangeli és per a tot el poble de Déu.
Però com podem augmentar aquesta participació? Com ho va fer Carles de Foucauld:
agenollant-nos i acollint l’acció de l’Esperit, que sempre inspira noves maneres d’implicar-nos,
trobar, escoltar i dialogar, sempre en col·laboració i confiança, sempre en comunió amb
l’Església i amb els pastors. Mai proselitisme, mai. Sempre testimoni. L’evangelització no es
fa amb proselitisme, sinó per testimoni, per atracció. Preguntem-nos finalment si portem en
nosaltres i als altres la joia cristiana, la bondat cristiana, la tendresa cristiana, la compassió
cristiana, la proximitat cristiana.

PER PENSAR

Durant l’homilia de la missa d’obertura del Sínode, dimecres passat, el Papa ha demanat als 365 membres amb dret a vot dins l’assemblea evitar tenir “una mirada estratega” i fer “batalles ideològiques” Per al pontífex, la reunió que començava aquest dimecres no és “una reunió política sinó una oportunitat per caminar junts sota la mirada de Jesús”. “El protagonista ha de ser l’Esperit Sant”.”La principal tasca del Sínode és “tornar a posar Déu al centre de la nostra mirada”. L’ Església ha de ser un lloc d’escolta, diàleg i “que beneeix, anima i sacseja els indiferents”.
“El Sínode seguirà la mirada de Jesús”. El Papa l’ha descrit com una mirada “que beneeix i acull”. Davant les possibles dificultats, “la mirada de Jesús ens protegeix de caure en temptacions perilloses”. Temptacions com ser “una Església rígida, tímida, cansada, arreplegada en si mateixa i que mira el passat”.
S’ha referit a una Església que, enmig de les fortes onades, “no es desanima i no cedeix a solucions còmodes”. “Amb les portes obertes a tothom”. “En una època complexa amb nous desafiaments socials, necessitem actituds corals i amables”. “Volem ser una casa que no imposi càrregues”, ha dit.