Eucaristia és compartir
Jesús digué als dotze: doneu-los menjar vosaltres mateixos
El pa i el vi, fruits de la terra, elaborats perquè siguin agradables al paladar, però sobretot perquè sadollin la persona i li donin vida. El pa i el vi que Melquisedec, sacerdot i rei, ofereix a Abraham. El pa i el vi que acompanya amb la lloança i la benedicció.
El pa i el vi que segons la tradició que ha rebut Pau, que no va ser present al darrer sopar, són en paraules de Jesús, el Senyor, el seu cos i la seva sang perquè en mengem i bevem i ho fem no només recordant aquest gest i aquestes paraules de Jesús sinó fent-se present en aquest àpat de germanor. En el pa, “això és el meu cos” i en el vi “aquesta és la meva sang” hi sabem present Jesús, aliment i vida nostra, encara que la nostra comprensió no abasti aquesta realitat, més avui que ho volem tot demostrable.
Al costat d’aquest mengeu i beveu, d’aquest pa i vi, acompanyat de la lloança i la benedicció, hi trobem un altre element de l’eucaristia: doneu-los menjar vosaltres mateixos Mirem el context. Jesús parla amb la gent, cura els que en tenen necessitat i parteix el cinc pans i els dos peixos perquè tothom mengi. Abans, però, tenim uns deixebles que volen acomiadar la gent perquè només es refien del que materialment tenen. Jesús va més enllà. I els convida a fer-se seu el problema: doneu-los menjar vosaltres mateixos. Els sembla que no n’hi ha ni per començar però li ofereixen el que tenen i ell fa la resta: ho reparteix i n’hi ha per tothom i en sobra. L’eucaristia és donació, la nostra petita donació. Què signifiquen només cinc pans i dos peixos per a tanta gent? Però aquesta és la nostra contribució. L’Eucaristia és compartir. En la senzillesa, en el silenci, en la lloança i el lliurement personal. Combregar amb Jesús comporta combregar amb els altres, sentir-nos família, comunitat asseguda entorn de la taula en la trobada fraternal i joiosa on s’hi fa present el Crist. En una societat cada cop més egoista, més tancada en l’individualisme i amb por de l’altre necessitem fer-hi presents signes de germanor i obertura, de fraternitat i de solidaritat, de comunió. Sense etiquetes ni massa distincions perquè la persona és quelcom, o millor dit, algú sagrat per Déu i ho hauria de ser per nosaltres. Déu és allà on hi ha caritat i amor perquè és Amor.
