Càritas ens recorda aquesta tragèdia amb aquesta reflexió que us fem arribar:
No podem acostumar-nos a aquests esdeveniments ni acceptar que aquests fets són només notícies que duren unes hores. No podem quedar-nos amb la publicació d’unes imatges anònimes, unes xifres i una crònica. Cada una de les 400 persones ofegades al mar, entre elles molts menors d’edat que viatjaven sols, tenen nom i família. Eren éssers humans com nosaltres, únics i irrepetibles. Com a creients no podem oblidar que són germans i germanes nostres. La majoria d’ells, segurament, embarcats cap Europa, des de zones de misèria, guerra, conflictes que ens arriben diàriament pels mitjans de comunicació.
Què fem davant d’això? Què fan les autoritats europees per evitar aquestes tragèdies?
Des de la pregària expressem el nostre dolor, el condol i la solidaritat i fem una crida a mantenir viva la sensibilitat i a estar al costat dels que s’arrisquen perquè, simplement, volen viure amb llibertat i dignitat. No deixem que la “cultura de la indiferència” que impregna la nostra societat ens agafi a nosaltres. Aquest 400 morts eren persones necessàries per construir la societat justa i fraternal que volem.