A l’entorn de la paraula

Déu és comunió

Tot allò que l’Esperit de la veritat anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.

Després de la Pentecosta celebrem la Festa de la Santíssima Trinitat. Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, Déu és comunió de vida. El Pare assegura la nostra filiació, el Fill ens acompanya en la fraternitat i l’Esperit Sant ens infon la força creadora i renovadora. Ens transforma i ens convida a viure en comunió, a estar en comunió amb Déu i units als germans.

Semblaria que la paraula Trinitat vol dir un Déu tancat en una triangle, en tres persones que s’interelacionen entre elles i prou. Res més lluny d’això. Aquesta comunitat de vida i d’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant fa possible que nosaltres participem d’aquesta vida divina. Déu Pare, estableix una relació amb nosaltres a través del seu Fill Jesucrist i per ell rebem l’Esperit que és la força de Déu que ens convida i empeny a entrar en aquesta relació que ens fa créixer com a persones i com a comunitat, D’ell aprenem que la manera de ser de Déu ha de ser la nostra, marcada per l’amor i el perdó, quan ens relacionem amb els germans.

Ens és fàcil relacionar la paraula comunió amb una part de l’eucaristia, però tota la missa és comunió. Des de l’inici demanant perdó, escoltant atentament la Paraula i participant en el pa i el vi de l’eucaristia que significa aquesta comunió plena amb Crist que és fa aliment i vida, tota la missa és comunió. I ha de ser viscuda en comunió amb Déu i amb els germans. D’aquí que té el seu sentit ple quan la celebrem en comunitat.

L’Església s’ha emmirallar en la Trinitat i ha d’esforçar-se per viure la comunió i la diversitat expressada en la riquesa dels dons de l’Esperit Sant. Ens equivoquem quan volem una uniformitat que ofega la riquesa de dons i carismes i que trepitja la pluralitat que es manifesta en els diversos membres.