Dues respostes de Jesús en una: Marc les relata una dins l’altra. Primer la preocupació de Jaire . I l’altre el gest confiat de la dona que sap que només tocant el vestit de Jesús, es posarà bona. Recobrarà la salut i la vida. Jesús actua a favor de tots dos i dóna resposta al que li demanaven amb fe. Jaire demana a Jesús que vingui i Jesús hi va. Jaire vol que imposi les mans a la seva filla i que amb aquest gest retrobi la salut i no es mori. I Jesús ho fa, malgrat la desconfiança de la gent: la teva filla és morta. Jesús ho fa malgrat que la gent vulgui dissuadir al qui confiava: què en trauràs d’amoïnar el Mestre… Jesús ho fa i anima a Jaire: Tingues fe i no tinguis por!. El mateix que ens diu a nosaltres quan dubtem, quan no el sentim present i creiem que ens ha abandonat… El mateix que ens diu en moments de desànim i de dificultat en que no veiem massa com sortir-nos-en. Acudim a Ell amb fe i sense por, és la recomanació que ens fa, i de la resta, ja se’n cuidarà ell.
Jesús no vol l’espectacularitat, a Jesús li agrada actuar discretament. Contrasten els crits de la gent que cridava i plorava fins a eixordar amb el silenci reflexiu de Jaire que acompanya Jesús i la serenor amb que Jesús li assegura que la seva fila no és morta, li dóna la mà i la convida a alçar-se. Sense espectacularitat, però amb fermesa: Noia, aixeca’t!. És la mateixa invitació ferma i convençuda de Jesús que ens adreça quan defallim, quan estem abatuts i ens costa alçar-nos, quan temem que el pitjor arribi i ens adormim en la nostàlgia i l’abatiment.
La vida i la fe són dos eixos d’aquesta Paraula de Déu. Una vida que malgrat el voler de Déu a vegades troba entrebancs i dificultats per desenvolupar-se. Una fe que s’ expressa de maneres diferents: amb una pregària directa i sincera o amb un gest discret que acompanya el silenci d’una convicció profunda de fe. Una fe que troba també dificultats per ser viscuda: l’increença, el “deixa-ho córrer!”, la convicció que Déu és aliè a nosaltres o el “com vols que sàpiga qui l’ha tocat?” , el riure’s del creient i desacreditar-lo… Tantes coses que dificulten el creure , tantes coses que impedeixen a molta gent viure confiadament, amb ple sentit i gaudir de la vida.
