La nostra paraula ha de ser per a tothom. Pensem sovint que l’adrecem als més propers, els primers que l’han de rebre, però no podem fer-la exclusiva de ningú ja que el Senyor desvetlla el cor de qui vol i quan vol. Obertura, per tant, és el que ens cal. Fer-nos ressò de l’evangeli i no de les nostres manies religioses. Parlar després de pregar o fer de la paraula pregària. Confiar en que el Senyor desvetlla l’oïda i el cor dels qui, a vegades nosaltres creiem sords o poc atents a la paraula … deixant-nos conduir pel qui és de veritat el Bon Pastor, per la seva paraula, pel seu estil de vida, per la seva confiança en el Pare.. Tant de bo!
