Senyor, feu que la meva fe sigui pura,
sense reserves,
que penetri en el meu pensament,
en la meva manera de jutjar les coses
divines i humanes.
Senyor, feu que la meva fe sigui lliure;
és a dir, que compti amb el concurs personal
de la meva elecció,
que accepti les renúncies i els riscos
que ella comporta,
que manifesti l’essència última
de la meva personalitat:
crec en Vós, Senyor.
Senyor, feu que la meva fe sigui certa:
certa en la congruència exterior de les proves
i en el testimoni interior de l’Esperit Sant,
segura de la seva llum confirmant,
del seu final pacificador,
de la seva connaturalitat assossegadora.
Senyor, feu que la meva fe sigui forta,
que no temi la contrarietat dels problemes
que omplen l’experiència de la nostra vida crepuscular;
que no l’espanti l’adversitat dels qui la discuteixen,
la combaten, la rebutgen o la neguen;
que es fortifiqui en la prova íntima de la vostra veritat,
s’entreni en l’esforç de la crítica,
es consolidi en l’afirmació permanent,
capaç de superar les dificultats dialèctiques i espirituals
en què es consumeix la nostra existència temporal.
Senyor, feu que la meva fe sigui gojosa,
que pacifiqui i alegri el meu esperit
i el disposi a l’oració amb Déu
i a la conversa amb els homes, talment,
que transcendeixi en la conversa sagrada o profana
la sort original de la seva benaventurada possessió.
Senyor, feu que la meva fe sigui activa,
que presti a la caritat les raons de la seva expansió moral,
de manera que sigui autèntica amistat amb vós
i sigui vostra en les obres, en els patiments,
en l’espera de la revelació final;
que sigui una recerca contínua, un permanent testimoni
i una indefectible esperança.
Senyor, feu que la meva fe sigui humil,
que no pretengui fonamentar-se en l’experiència
del meu pensament, del meu sentiment,
que es rendeixi al testimoni de l’Esperit Sant
i no compti amb cap altra garantia millor
que la docilitat a l’autoritat del magisteri de la santa Església. Amén.
PAU VI. Audiència general. Dc. 30, oc.1968.
EiV. 101.-Relats de fe